Cites de l'article del blog de la Laura Riva "Dancer Ego Syndrome, and How To Keep Yourself Protected".

(http://grapevine.dzouk.com/dancer-ego-syndrome-and-how-to-keep-yourself-protected)

Dancer Ego Syndrome o el Sindrome de l’Ego del Ballarí. Un altre article de la Laura Riva que pensem molt molt interessant. Sobretot per a la gent que comença:

“En términos generales: cuanto más nivel de baile tenemos, más puede crecer nuestro ego. Muy a menudo, la velocidad de expansión de nuestro ego puede superar el crecimiento real de nuestro baile. A medida que el ego crece uno de efectos puede ser que la progresión de nuestro baile se ralentize, y se llegue a  convertir en un baile tóxico.

Todos los bailarines estamos en riesgo de desarrollar el síndrome del ego del bailarín. Podemos estar una zona de riesgo elevada si estamos en una de estas categorías:
- Llevamos más de 1 un año bailando.
- Ya no estamos tomando clases de baile.
- Somos populares entre los otros bailarines.
- Otros bailarines nos dicen frecuentemente que "lucimos bien".
- Tenemos  un alto nivel de ambición de baile.
- Nos consideran un estudiante rápido, o de talento "natural".
- Tenemos la mayor parte de nuestra  instrucción a través de Youtube, o de otros dispositivos de video.
- Somos considerados físicamente atractivos para los otros bailarines en nuestra escena del baile.

Por supuesto, estar en una de éstas categorías no garantiza que un bailarín desarrolle el Síndrome del Ego del Bailarín, pero el bailarín debe controlar su ego cuidadosamente.”


Està clar que val molt la pena llegir tot l’article original on en el punt “¿Cómo puede un bailarín prevenir el Síndrome del Ego del Bailarín?” hi trobarem totes aquestes interessants respostes: 
 

- “Aprovechar todas las oportunidades que tengamos para aprender.
- Centrarnos en nuestro propio aprendizaje en clase, en lugar del nivel de otros bailarines.
- Pedir información sobre nuestro nivel de baile real a los profesionales y evaluarlo honestamente.
- Al reconocer las áreas que necesitan para centrarnos más en la mejora (en particular conexión).”


I al final la conclusió que és el que més ens agrada si cap:

“Si mantenemos nuestra mente despierta, podemos prevenir y revertir el Síndrome del ego del bailarín.

Corre la voz, y recuerda:
SIGAMOS BAILANDO, CONTINUEMOS FELICES Y (sobretot) SEAMOS HUMILDES.”


Salut i Swing.

Cites de l'article del blog de la Laura Riva "What it means to be a ‘Social Dancer’".

MOLT MOLT INTERESSANT! ... tant l'article en sí com aquesta explicació que ens fan des de la FMF (www.facebook.com/FrankieManningFoundation) de la qual entre tot plegat extraiem aquestes cites perquè pensem que són molt molt importants:

“Frankie Manning solía decir " el lindy hop es ante todo un baile social."
Entre sus competiciones y actuaciones, lo que más le gustaba era el baile social.
En menos de un minuto, te podía decir si los intérpretes eran bailadores sociales regulares.
El artículo de Laura Riva, http://grapevine.dzouk.com/what-it-means-to-be-a-social-dancer, refleja muy bien la filosofía de Frankie Manning, posiblemente sin haberlo conocido.”

D’altra banda aquí unes cites de l’interesantíssim article de la Laura Riva, que val molt la pena:

“Ser un bailarin social es una cosa fantástica. Significa que usted siente, en lo profundo de su corazón, un deseo de conectar con otras personas. Significa tener el cuidado y el deseo de ser empático y estar en sintonía con la energía que nos rodea. Deseamos crear, canalizar nuestra energía en una hermosa experiencia que está siempre presente. Y, a diferencia de muchas otras cosas, para crear estas experiencias mágicas elegimos a una pareja.

Ser un bailarin social significa mirar hacia adentro - no hacia afuera. Significa estar listo para sentir todas las sensaciones y emociones que nos rodean. Música, compañeros, pista de baile: el baile social exige tener conciencia de todos estos aspectos.

Ser un bailarin social significa que estás dispuesto a compartir con los demás. No sólo significa estar dispuesto a compartir la magia del baile con las personas que están más adelantados de nivel, sino también estar dispuesto a reducir la velocidad y ayudar a alguien a aprender su primer paso en un camino que puede cambiar su vida. 

Ser un gran bailarín social tiene menos que ver con ser un bailarin con una técnica increíble, y más con la creación de la magia entre nosotros y nuestra pareja.

Todos podemos ser bailarines sociales - pero sólo si activamente escogemos serlo. Es fácil perder nuestro camino y envolvernos de ostentación, glamour y deseo de dejar atrás los inicios de nuestro viaje. Pero, al final del día, debemos recordar esos comienzos. Sin nuestros comienzos, nuestro baile no sería nada; sería una anécdota pronto olvidada.

Podemos optar por ser bailarines sociales o no serlo. A mi me gustaría recordarlo cada vez que estoy en la pista de baile y pido baile a un principiante para enseñarle su primer paso. () O comparto la magia con un experto o con un principiante; con mis amigos, o con aquellos que no conozco tanto.

Me gustaría recordar ser social en el baile social.  La próxima vez que pongas un pie en la pista, te reto a que hagas lo mismo.”

Tot aquest article pensem que té un valor importantissim no solament perquè és la filosofia que Swing Sense Fronteres hem tingut des de sempre -encara que respectem tot tipus de formes d'entendre el ball mentre no siguin excloents vers els altres- sinó perquè el recomana una autoritat tan incontestable com la Frankie Manning Foundation ja què reflecteix el pensament i la filosofia del mateix Frankie!!!

Salut i Swing.

Obsequi/agraïment al Lennart Westerlund. Un bon exemple des de Madrid.

(www.facebook.com/media/set/?set=a.791096940929620.1073741853.491689260870391&type=1)

Em sembla molt entranyable, a part de merescut, aquest obsequi/agraïment de MADswing, que és l’Associació de Swing de Madrid (www.facebook.com/pages/MAD-for-Swing/491689260870391), al Lennart Westerlund, aprofitant que la BigMama Swing (http://bigmamaswing.com) el va portar a Madrid per impartir uns tallers.

Des de fa més de 6 o 7 anys, tant per activa com per passiva, fins i tot  abans de l’existència de SSF-BCN (www.facebook.com/EnricSwingBCN), he vingut reivindicant un homenatge, o com a mínim un reconeixement de la comunitat Swing (o Lindy) de Barcelona, al Lluís Vila (www.facebook.com/lindyvill) com a introductor, a principis del 90’s, del mateix, ja no sols a Catalunya sinó a tota Espanya. El que sempre he pensat que li devem com a col·lectiu.

Tant la BCNswing, amb les seves diferents juntes, com els poders fàctics  de Barcelona, sempre han fet oïdes sordes o directament s'han posat d’esquena. Això sí, a l’hora de fer homenatges a personatges forans ens ha faltat temps, però és clar, sense la presència del homenatjat, s’ha pogut donar “rienda suelta” a un “pèl exagerat” afany de protagonisme que tenen alguns/es (en realitat són quatre gats), sobretot dels antics/gues.

El Lennart primer i el Lluís després ho van portar des dels USA. El primer a Suècia i des d'allí a la resta d’Europa, i el segon a Barcelona i des d’aquí a la resta de l'estat. Per això segueixo pensant que com a col·lectiu tenim un deute pendent.

Salut i Swing.
Enric Nadal

La BCNswing i la pregunta del millió

Com és que un sector (el del Lindy a Barcelona) ha crescut un 5 o 6.000 per cent en els últims 5 anys i en canvi una associació (la BCNswing) ha tingut un creixement de pràcticament  zero?

Salut i Swing.

¿ON VA EL LINDY/SWING A BCN?

L’input que em va fer decidir apuntar-me a una escola de Lindy/Swing va ser aquest vídeo del Kevin i la Carla del 2003. Tenia clar que mai ballaria com ells ... però l’estil havia de ser aquest. Aquesta forma de ballar, amb energia però suau, avui ha canviat i moltes vegades sents a dir que està superada. Per mi és molt vigent.
http://www.youtube.com/watch?v=u5MfjuhYbXc

Ara veig, d’una part, molt entusiasme per imitar a professors nacionals o internacionals, amb balls trepidants súper rapits. Es fan classes molt “avançades”, algunes “coreografiades”. Assisteixo a jams on es posen durant molt temps músiques molt ràpides, antigues, a vegades amb un so deficient, per imitar els vells temps, els Lindy Hoppers negres, antics. Amb músiques de Charleston o Jazz estil New Orleans. Jo ho definiria com a Lindy Hoppers autèntics. En aquests casos, els que no tenim un nivell determinat ens costa ballar i no gaudim tant com amb músiques menys antigues.

D’altra banda estem una majoria que, no ens enganyem, no arribarem mai a ballar a aquest nivell, ni ens interessa massa l’historia de balladors que fa cinquanta anys que són morts. Volem gaudir sense complicacions d’això que en denominem Swing, ball social, de la interrelació que es crea entre nosaltres a través del ball, amb orquestres i músics actuals, propers (la BJO, la SANT ANDREU JAZZ BAND, els IVANOW, la LOCOMOTORA NEGRA), i tots els múscs actuals actuant en directe, amb temes arranjats per al ball més aviat social i, per suposat, amb música de tots tipus, punxada, etc. ... però sempre amb l’òptica de passar-ho bé, no de competir. Per això vaig escriure respecte a mi en la informació del Facebook: “SENSE GRANS DOTS PEL BALL, PERÒ.... I LO QUE ENS DIVERTIM?”.

Fins aquí bé. Per als gustos estan els colors, i segur que a cada Lindy Hopper li agradaran diferents maneres de ballar, i cada professor o escola fa el que li convé.

Fa poc més d’un any vaig penjar en aquest blog la meva experiència de dos anys de ballar Lindy/Swing.

A partir d’aquí la meva reflexió:
Davant aquestes músiques i maneres d’entendre el nostre ball, penso que en un futur no molt llunyà hi haurà com a mínim dues branques ben diferenciades en la oferta del Lindy/Swing, i que les escoles i organitzadors de jams, balls, etc, hauran de concretar les seves ofertes: Lindy Hop autèntic, antic, o Lindy/Swing com a ball social, quasi com si parléssim de balls de saló de competició i balls de saló/social.

Alguns/es alumnes per temps ja ens toca passar a classes avançades i el que fem en aquestes és patir perquè mai tindrem suficient aptituds o forma física, o altres simplement temps per dedicar-hi. Així mateix comprovo que alguns, per no dir bastants, balladors/es que han anat a Suècia, Itàlia, França, ... a participar en workshops internacionals, venen amb figures complicades apresses, però des què van començar tenen moltes mancances pel que fa a la tècnica bàsica.

Amb el que he exposat anteriorment no vull dir que sobrin ni escoles ni classes, o que aquestes ho facin malament. Penso senzillament que es necessita donar cop de timó i potenciar l’enfocament de algunes escoles, professors i DJ’s que, portats per la il·lusió, pensen més en el que els agrada a ells que en la necessitat real de l’alumne/client, i això fa que hi hagi moltes desercions abans d’arribar al primer any.

Per mi ballar bé no vol dir únicament fer exhibicions amb figures espectaculars, que també, però ... es pot ballar genial, que és passar-ho be entre dos, entenent la música, havent-hi connexió, feeling, amb estructures no tan complicades. Si jo tingués una escola, que no la tinc, em preocuparia, perquè intueixo que això ha de canviar ... segur. Abans d’entrar a fer figures complexes o músiques ultra ràpides, necessitem una bona tècnica bàsica, un domini del ball en si mateix.

I m’agradaria concretar. Penso que no s’hauria d’oblidar que els companys/es que comencen, principiants, o la majoria que mai seran/em, repeteixo, balladors de nivell, som la majoria que fem possible que funcionin les escoles, les Jam’s, l’Apolo, el Dio, The Band’s Battle, esdeveniments de pagament, etc, etc.

Salut i Swing Sense Fronteres.

La Big Band Battle a les Cotxeres de Sants o La BJO a l´Apolo, ¿Un diumenge complicat?

La decepció va ser uns mesos abans quan vaig saber que nosaltres, la BCNswing, no havíem previst que teníem les mateixes dates que té la BJO a l’Apolo durant al menys 8 o 9 mesos a l'any, és a dir, l'últim diumenge de mes. La justificació de la junta de la BCNswing va ser que no hi havia altra data a les Cotxeres. Per mi una falta de respecte cap al Dani, l’Apolo i tot el que representa.

Con no podia ser d'altra manera, vaig ser dels primers en comprar l'entrada i, com que al principi va costar d'arrencar, em preocupava perquè de cap manera volia que no funcionés, doncs en definitiva la BCNswing som tots. 

Hi havíem unes 300 persones assegudes i uns 200 balladors, molts d'ells, i sobretot elles, vestides d'època, que junt amb les dues Bandes era digne de veure's. Un gran espectacle. 

La sala no estava a l'altura ni molt menys, ni de il·luminació, ni d'acústica, ni de serveis. Simplement és gran. 

Diverses actuacions, magnífiques, de companys rescatats per l'ocasió, per rememorar vells temps, molt bé, espectacular. En canvi, una vegada més, ni piu de qui va portar el Lindy a casa nostra ... ja arribarà el moment.

Més o menys a la meitat, i com no podia ser d'altra manera, súper moto i a l'Apolo! La sala amb màgia, amb la BJO, un tros de pista amb taules, com abans, intimista, amb un grup de Lindy Hoppers reduït però suficient per "flipar" ballant, amb espai per assajar les figures que volguessis. Una llàstima que no estigués anunciat al calendari de la BCNswing, doncs molts/es Lindy Hoppers pensaven que al no estar anunciada no es feia. I a més vam tenir el privilegi d'assistir al debut a la BJO de la jove Eva Fernández, músic de la Sant Andreu Jazz Band. Va estar genial.

Durant més de tres anys que no he fallat ni una festa a l'Apolo, la BJO amb el Dani Alonso de director m'ha aportat molt i em consta que s'ho ha "currat” molt durant 7 o 8 anys o més, ell i els seus músics, per tirar del carro de la BJO. Estar allí era senzillament una qüestió d'agraïment personal. Ara estic content: al matí la Sant Andreu a la Virreina, a la tarda Ivanow i Locomotora a les Cotxeres de Sants, i la BJO a l'Apolo. Què pocs hem ballat amb 4 big bands en un sol dia!!

Salut i Swing Sense Fronteres.

No es pot dir en menys paraules: el Swing és gaudir

Perquè enganxa gent de totes les edats, perquè pots ballar al màxim d’intensitat física, perquè pots fer fins i tot aeris, perquè també pots ballar suament si les teves condicions físiques ho requereixen o perquè senzillament vols ballar més a poc a poc, sense esforçar-te tant i llavors això cobreix tota una gama d’edats, tal com la música Swing que és una música súper variada, des de charleston fins a rhythm and blues, una mica passant per totes les èpoques Swing. És molt atractiu perquè és molt ric i variat. És com molts balls dintre d’un sol ball.

Ho diu Pep Espigol en el Video del III Sinera Swing Festival: http://www.youtube.com/watch?v=8o3rbvm5QZA

Feia temps que volia dir-ho i no trobava una manera tan senzilla. Ara fa falta que alguns DJ´s en prenguin nota.

AH...i la reportera diu: “els balls de swing els va inventar la gent del carrer”. Tampoc hem d’oblidar els nostres orígens.

Salut i Swing Sense Fronteres.