Cada
vegada ho tinc més clar! Em passa com a molts dels que comencem a ballar. Volem
aprendre més nivell i variacions, però quan toca una classe avançada de cert
nivell, ja sigui d’una escola, d’un taller o d’un congrés, anem de “corcoll” i
perdem el que és, per a mi, el principi bàsic de qualsevol ball social,
divertir-nos, i acabem patint.
En passar al pròxim nivell ens podem convertir amb uns ”inútils funcionals”, ja sigui perquè no tenim prou base o potser suficient talent, doncs el fet de tenir professors de gran nivell no vol dir que nosaltres ballarem com ells, per més anys de classe que fem.
Crec que sempre hi hauria d’haver un examen o prova de nivell per avançar, i ho dic també per mi doncs, quan faig una classe i veig que no estic al nivell, pateixo per les parelles que em toquem, ja què em dona la sensació que els hi faig perdre el temps.
Fa poc, en repetir com alumne un intensiu de Rock and Roll, del que imparteixo alguna classe/animació, el professor em diu: “Què estàs fent aquí? T'avorriràs!”. No estem acostumats que els alumnes vulguin repetir. En una classe d’una hora es dóna tanta informació, que és difícil assimilar-la per la majoria, i els professors, per bons que siguin, no poden estar corregint un a un. És una classe col·lectiva, no particular, que seria molt més cara.
Tinc la sort que em criden per fer de “taxi” en classes de balboa, lindy, rock, i abans ho havia fet de salsa cubana. No fa gaire he decidit no fer cap classe ni de “taxi” en la que no estigui a nivell, doncs he arribat a la conclusió que agafant aquest sis trimestres i perfeccionant-los a través de les mateixes classes, puc ballar molt i, sobretot, divertir-me!! He vist companys/es atabalades a classes d’intermig i avançades simplement perquè no tenen clar els principis bàsics del primer i segon trimestre.
A excepció dels quatre que tenen talent per ballar i arriben a un alt nivell (hi ha noies que varen començar amb mi i ara tenen tant nivell que no m’atreveixo a treure-les a ballar), al meu entendre, així com hi ha consolidació d’avançat, hauria d’haver consolidació del primer any, i també del segon, canviant els exercicis però repetint el mateix nivell.
Aplicant aquests principis gaudeixo molt més del ball.
*Principio de Peter:
"En una jerarquía, todo empleado tiende a ascender hasta su nivel de incompetencia." Laurence J. Peter
I jo afegeixo: vull avançar d'una manera "horitzontal", i no "vertical" ... a mesura que tingui una bona base.
Salut i ball companys/es.
En passar al pròxim nivell ens podem convertir amb uns ”inútils funcionals”, ja sigui perquè no tenim prou base o potser suficient talent, doncs el fet de tenir professors de gran nivell no vol dir que nosaltres ballarem com ells, per més anys de classe que fem.
Crec que sempre hi hauria d’haver un examen o prova de nivell per avançar, i ho dic també per mi doncs, quan faig una classe i veig que no estic al nivell, pateixo per les parelles que em toquem, ja què em dona la sensació que els hi faig perdre el temps.
Fa poc, en repetir com alumne un intensiu de Rock and Roll, del que imparteixo alguna classe/animació, el professor em diu: “Què estàs fent aquí? T'avorriràs!”. No estem acostumats que els alumnes vulguin repetir. En una classe d’una hora es dóna tanta informació, que és difícil assimilar-la per la majoria, i els professors, per bons que siguin, no poden estar corregint un a un. És una classe col·lectiva, no particular, que seria molt més cara.
Tinc la sort que em criden per fer de “taxi” en classes de balboa, lindy, rock, i abans ho havia fet de salsa cubana. No fa gaire he decidit no fer cap classe ni de “taxi” en la que no estigui a nivell, doncs he arribat a la conclusió que agafant aquest sis trimestres i perfeccionant-los a través de les mateixes classes, puc ballar molt i, sobretot, divertir-me!! He vist companys/es atabalades a classes d’intermig i avançades simplement perquè no tenen clar els principis bàsics del primer i segon trimestre.
A excepció dels quatre que tenen talent per ballar i arriben a un alt nivell (hi ha noies que varen començar amb mi i ara tenen tant nivell que no m’atreveixo a treure-les a ballar), al meu entendre, així com hi ha consolidació d’avançat, hauria d’haver consolidació del primer any, i també del segon, canviant els exercicis però repetint el mateix nivell.
Aplicant aquests principis gaudeixo molt més del ball.
*Principio de Peter:
"En una jerarquía, todo empleado tiende a ascender hasta su nivel de incompetencia." Laurence J. Peter
I jo afegeixo: vull avançar d'una manera "horitzontal", i no "vertical" ... a mesura que tingui una bona base.
Salut i ball companys/es.
