30 de marzo de 2010

Pobres dels pobles o societats que obliden els seus pioners

QUÈ BÉ! Estava preocupat perquè la calçotada de la BCNswing ens deixés sense concurrència a la Virreina però, malgrat que no hi havia la gentada del mes anterior, déu n'hi do la gent que hi havia. Penso que la Virreina és una icona del Lindy, així com el Lluis Vila, que, recolzat per la Carmen Batlle, va portar dels EUA aquesta màgia ja fa més de 10 anys, i això no ho hauríem d’oblidar mai. Digues-me filiprim, però de vegades sembla que des de la BCNswing i alguns Hoppers més antics li neguem el pa i la sal.
  
Quan ets un nouvingut com jo, que just porto tres anys en aquest apassionant món, desconeixes tot això. Coincidint amb la Marató del Maremagnum, on vaig fer els posts del blog del mateix, em va permetre conèixer la història des del seus inicis. Parlant amb el LLuis Vila i la Carmen Batlle vaig descobrir la història apassionant del principi del Lindy i la BCNswing a Barcelona, i per tant del Lindy a Espanya. És a dir l’historia de la mà dels seus protagonistes. Tot un privilegi!

Van ser temps difícils i apassionants, on imperaven els balls de saló i les escoles de ball els miraven com una mica “ximplets” amb aquest ball estrany. Llavors amb perseverança i no poc esforç s’ha arribat al dia d’avui on, gràcies a ells, entre altres, gaudim de moltes escoles i molts professors. En definitiva, una àmplia oferta. Des de llavors he pensat que algú que ho fes millor que jo hauria d’escriure la historia del Lindy i la BCNSWING perquè en quedés constància abans que es dilueixi en el temps.

Respecte a la calçotada de la BCNswing de l'any que ve,  penso que no hauria de coincidir amb la Virreina. Per assegurar-nos la data es podria reservar enguany la plaça a la bodega de Sant Sadurní, i si al gener es decideix no fer-la serà fàcil anul·lar la reserva.

Així mateix penso que a la BCNSWING hem perdut una oportunitat d’or, amb motiu el 10è aniversari, de fer un merescut homenatge al Lluis Vila com l'emprenedor que va portar el Lindy Hop/Swing a casa nostra.

Salut i Swing.

25 de marzo de 2010

Ballar a qualsevol lloc sí, però no de qualsevol manera


Després de tant sentir parlar del mític Picnic, em desplaço a Terrassa per l’actuació de La Locomotora Negra, doncs al calendari de la BCNswing està marcat amb verd, que vol dir concert més ball, i em trobo per enèsima vegada que no és així. Gran decepció.

No descobreixo La Locomotora Negra, una música genial amb Swing del de veritat a Vallparadís, digne de veure's, ple de gent amb la família fent picnic, per escoltar i gaudir-la ... però el minúscul lloc destinat per ballar, impracticable.

Això em va transportar en el temps a fa un parell d’estius. Amb la Vella Dixieland ja es ballava al darrere d’un escenari per les festes de Sants, al mig d’una cruïlla que cada vegada que passava un vehicle s’havia de parar per deixar-lo passar!, amb el perill que això comporta.


Aquest estiu a la plaça de Can Manteca amb els Ivanow, hi havia un lloc gran per ballar però sense il·luminació i amb terra de sorra, lluny dels músics. Vam acabar ballant al mig de la vorera, on passaven els vianants, i deixant les bosses i les pertinències de qualsevol manera.


A l’ultima performance de Jazz a la Nau Ivanow, pago l’entrada i al moment me n’adono que no hi ha lloc per ballar. Malgrat haver pagat l’entrada, no reclamo res. Simplement vaig marxar. Després uns companys em van dir que el Martí Elías, gran músic i ballador de Swing, va apartar unes cadires i al final van poder ballar en un petit espai. Ja, però jo tinc una edat que prèviament ha de ser sí o no perquè, si no hi ha un company enrotllat com el Martí, no balles.


Vull pensar que és més un problema dels organitzadors que de las orquestres, i que és més de desconeixement que de menyspreu cap als balladors.


Per tot això -ja sé que és més feina- penso que la BCNswing a l’hora d’anunciar un concert, una de dos: o coneix el lloc per ballar, o l'organitzador li dona a conèixer correctament. Si no, per defecte el posa amb el distintiu vermell que ja sabem que vol dir que no és adequat per ballar.


A causa que tinc el privilegi d’assistir a la majoria d’activitats de Lindy, parlo amb molts companys/es, i alguns es queixen, amb tota la raó, d’aquestes coses. Els dic que ho escriguin en una xarxa social o al fòrum de la BCNswing, per exemple. I, és curiós, en general prefereixen comentar-ho en persona, fins i tot els meus posts me’ls comenten en persona, però son poc inclinats a contestar-los per escrit, tant si estan d’acord o com si no.


Sigui com sigui ... ballar a qualsevol lloc sí, però no de qualsevol manera.


Salut i Swing.