17 de junio de 2009

Reflexions després de dos anys de Lindy o el Principi de Peter* aplicat al ball

Cada vegada ho tinc més clar! Em passa com a molts dels que comencem a ballar. Volem aprendre més nivell i variacions, però quan toca una classe avançada de cert nivell, ja sigui d’una escola, d’un taller o d’un congrés, anem de “corcoll” i perdem el que és, per a mi, el principi bàsic de qualsevol ball social, divertir-nos, i acabem patint.

En passar al pròxim nivell ens podem convertir amb uns ”inútils funcionals”, ja sigui perquè no tenim prou base o potser suficient talent, doncs el fet de tenir professors de gran nivell no vol dir que nosaltres ballarem com ells, per més anys de classe que fem.


Crec que sempre hi hauria d’haver un examen o prova de nivell per avançar, i ho dic també per mi doncs, quan faig una classe i veig que no estic al nivell, pateixo per les parelles que em toquem, ja què em dona la sensació que els hi faig perdre el temps.


Fa poc, en repetir com alumne un intensiu de Rock and Roll, del que imparteixo alguna classe/animació, el professor em diu: “Què estàs fent aquí?  T'avorriràs!”. No estem acostumats que els alumnes vulguin repetir. En una classe d’una hora es dóna tanta informació, que és difícil assimilar-la per la majoria, i els professors, per bons que siguin, no poden estar corregint un a un. És una classe col·lectiva, no particular, que seria molt més cara.


Tinc la sort que em criden per fer de “taxi” en classes de balboa, lindy, rock, i abans ho havia fet de salsa cubana. No fa gaire he decidit no fer cap classe ni de “taxi” en la que no estigui a nivell, doncs he arribat a la conclusió que agafant aquest sis trimestres i perfeccionant-los a través de les mateixes classes, puc ballar molt i, sobretot, divertir-me!! He vist companys/es atabalades a classes d’intermig i avançades simplement perquè no tenen clar els principis bàsics del primer i segon trimestre.


A excepció dels quatre que tenen talent per ballar i arriben a un alt nivell (hi ha noies que varen començar amb mi i ara tenen tant nivell que no m’atreveixo a treure-les a ballar), al meu entendre, així com hi ha consolidació d’avançat, hauria d’haver consolidació del primer any, i també del segon, canviant els exercicis però repetint el mateix nivell.


Aplicant aquests principis gaudeixo molt més del ball.


*Principio de Peter:

"En una jerarquía, todo empleado tiende a ascender hasta su nivel de incompetencia." Laurence J. Peter

I jo afegeixo: vull avançar d'una manera "horitzontal", i no "vertical" ... a mesura que tingui una bona base.

Salut i ball companys/es.

3 comentarios:

  1. Hola Enric, es un plaer fer el primer comentari d'aquest blog amb una presentació tan espectacul-lar
    D'aixo que no en saps ballar, hauriem de parlar "largo y tendido" ja voldrien molts del joves que ballan lindy, tenir el nivell que tens tu. Ja saps, em deus un ball, quan torni, preparat.. un petonet
    Carme

    ResponderEliminar
  2. Que hay Enric

    Te aseguro que en nuestra clase estamos todos encantados de que hagas de taxi, siempre es bueno tener alguien de mas nivel que ayude cuando arrancas.
    En cuanto a lo demas, como minimo en mi caso al no ser un tio especialmente dotado para el baile, estoy de acuerdo contigo, sin prisa se avanza mejor, te agobias menos y disfrutas mas. Solo sufro por las followers de mas nivel que yo que al bailar conmigo se aburren un monton... Lo siento, dadme tiempo, es que soy un poco torpe... :)

    Un saludo

    ResponderEliminar
  3. hola carinyo
    totalment d'acord amb tu, i com saps m'ho paso molt bé ballant, veig que m'ho paso millor quan el leader disfruta, es igual si en sap mes o menys, si ens ho pasem bé i hi ha complicitat,em sento relaxada i no es com estar en un "examen" .
    Gaudeixo si estic cómoda amb qui ballo,i no per fer mes filigranes,m'importa molt més la persona amb qui ballo que els seu nivell de coneixements.
    Soc aixi, visc a l'hemisferi dret.
    ens veiem al Savoy si em queden forçes...
    petons
    Rosa Zaragoza

    ResponderEliminar